TEMA 2

 

Fundació de Roma

 

https://portalmitologia.com/mitos-y-leyendas-griegas-y-romanas-del-origen-de-ciudades-antiguas

 

Art:

https://artsandculture.google.com/asset/romulus-and-remus/jQFP5Ycr2w9OUg?hl=es

https://www.wikiart.org/es/peter-paul-rubens/marte-y-rea-silvia-1620

https://www.mitos-cortos.com/mitos-romanos/mito-de-rea-silvia/

https://astelus.com/civilizaciones-antiguas-del-mundo/estatua-de-la-leyenda-de-romulo-y-remo/

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/romulo-y-remo/76358c28-22ff-4a34-84c3-cf7dae3b384b

https://es.wikipedia.org/wiki/Sarc%C3%B3fago_Mattei_I#/media/Archivo:Sarcofago_mattei_I,_con_caccia_al_leone,_220-230_dc_ca._03.jpg

https://es.artsdot.com/@@/AQR995-Nicolas-Colombel-Marte-as%C3%ADcomo-rea-silvia-

 

 

 Pretèrit imperfet d'indicatiu

 

1a conjugació (jo estimava...)

ama-BA-m

ama-BA-s

ama-BA-t

ama-BA-mus

ama-BA-tis

ama-BA-nt

 

2a conjugació

mone-BA-m (jo aconsellava)

mone-BA-s

mone-BA-t

mone-BA-mus

mone-BA-tis

mone-Ba-nt

 

 

Futur imperfet d'indicatiu de la 1a i 2a conjugació

 

1a conjugació

ama B o (jo estimaré...)

ama BI s

ama BI t

ama BI mus

ama BI tis

ama BU nt

 

2a conjugació

mone B o (jo aconsellaré)

mone BI s

mone BI t

mone BI mus

mome BI tis

mone BU nt

 

Activitat: poseu anàlisi morfosintàctica i traducció de:

 

Puellae fabulas amant.

Aeneas familiam convocabit.

Undae Aeneam, nautas et ancillas terrebant.

Nautae, agricolas vexabatis. 

Deae Romae incolas adiuvabunt et nautis victoriam dabunt.

Incolae aras deae aedificabunt.

Ancilla incolis deae aras monstrat. 

Lupae insulae incolas terrebant. 

 

VOCABULARI PER A LA TRADUCCIÓ

 

FONÈTICA I ETIMOLOGIA

 

Expliqueu el significat de les següents paraules catalanes, tot posant-les en relació  amb les paraules llatines de les quals es deriven:

familiaritzar, familiaritat

gloriós,

vital, vitalici,

ondulat, ondina,

indeleble,

pugnar,

terror, terrible

apel.latiu,

delictes pecuniaris,

madurar,

estable, estàtic

 

TRADUCCIÓ

 

 

Els mariners mataran els habitants de l’illa. Mariner, mai no navegaves. No contaves les faules dels poetes a les nenes de Roma. Mostro la saviesa del poeta als pagesos. Pagesos, tindreu llances però no tindreu diners.

 

Demà anunciareu la victòria als habitants. Les muses donen fama i glòria als poetes. El poeta contarà una faula als habitants de Roma. Els mariners lloen la vida dels poetes i els poetes la dels mariners. Pagesos, treballareu la terra de Roma. 

 

 

 

DITES LLATINES

 

(De) MOTU PROPRIO (pel propi moviment). Es diu d'alguna cosa que es decideix espontàniament, sense que ningú no la provoqui.

 

MANU MILITARI (per la força de les armes/amb l'autoritat de l'exèrcit). Quan se soluicona una situació recorrent a la força.

 

INCIPERE DIMIDIUM (començar ja és la meitat). Allò que costa més, sovint és començar. Una vegada fet això el més difícil ja està fet.

 

DURA LEX, SED LEX (la llei és dura, però és la llei). La llei és necessària encara que moltes vegades resulti desagradable i difícil. 

 

FONÈTICA I ETIMOLOGIA

Una familia de paraules està formada pel conjunt de paraules simples, compostes i derivades que posseeixen una base etimològia comuna. 

Es denominen paraules compostes les que tenen un prefix avantposat (ad+moneio) i derivades les que tenen un sufix afegit a la base etimològica (habeo/hab-it-o)

 

 

Poseu en llatí les frases següents:

 

Iulus edifica Alba al Laci

Allí regnarà Numitor.

No tenia fills, però tenia una filla.

Amuli allibera la pàtria del tirà dels albans.

Rea Sílvia tenia dos (geminos) fills, Ròmul i Rem.

Ròmul assenyalarà les muralles de Roma.

Ròmul matarà Rem amb una espasa. 

Els mariners feien fugir els habitants amb les seves llances des del vaixell.

Els mariners tenien llances als vaixells. 

Contaràs un conte als fills dels déus.

 

Analitzeu i traduïu

 

Ibi curarum terminum habebitis et oppidum aedificabitis.

Aeneas insulae loca explorabit.

Naufragus pelagum timet.

Romani deorum templa auro et argento ornabant.

 

Substantius

 

Aeneas,-ae: m. Enees

Alba, -ae:f. Alba Longa

ancilla,-ae: f. esclava

cura,-ae: f. familia

gloria, -ae: f. glòria

incola.-ae: m. habitant

lupa, -ae: f. lloba

musa,-ae: f. musa

patria, -ae: f. pàtria

pecunia, -ae: f. saviesa

unda, -ae: f. onada

victoria, -ae: f. victòria

vita, -ae: f. vida

 

Verbs: 

appareo, -es, -ere, appauri, apparitum: 2a intr. aparèixer, mostrar-se

appello: 1a reg. tr. anomenar

appropinquo: 1a reg. intr. acostar-se

convoco: 1a reg. tr. cridar, convocar, reunir

deleo, -es, -ere, delevi, deltum: 2a tr. destruir

do, das, dare, dedi, datum: 1a tr. donar

erro: 1a reg. intr. errar, vagar, equivocar-se

habito: 1a reg. tr. habitar, viure

iaceo, -es, -ere, -iacui: 2a intr. jeure, estar estirat

iacto: 1a reg. intr. llançar

regno: 1a reg. intr. regnar

respondeo, -es, -ere, respondi, responsum: 2a tr. respondre

sto, -as, -are, steti, statum: 1a intr. estar dret

terreo,-es, -ere, terrui territum: 2a tr. aterrir, atemorir

 

MOTS INVARIABLES 

 

Cras: adv. demà

numquam: adv. mai

sed: conj. però (després de negació, sinó)

 

 

 

 

SUBSTANTIUS

 

Vocabulari:

Substantius:

ager, -agri:m. camp

Albani, -orum: m. pl. albans

amicus, -i: amic

aratrum, -i: n. arada

argentum,-i: n. plata, argent

aurum,-i: n. or

bellum, -i: n. guerra

castra, -orum: n. campament

deus,-i: m. déu

dominus,-i: m. senyor, amo

filius, -i: m. fill

gladius, -i: m. fill

Graecus,-i: m. espasa

inimicus, -i: m. enemic

Iulus,-i: Iulus, Ascani

Latium,-i: n. el Laci

liber,-bri: m. llibre

locus,-i: m. lloc (pl. loca, orum)

magister,-tri:m.mestre

murus,-i: m. paret, mur, muralla

naufragus,-i: m. nàufrag

oculus,-i: m. ull

oppidum,-i: n. ciutat fortificada, ciutadella

pelagus, -i: n. mar, pèlag

praemium,-i: n. premi, recompensa

procella,-ae: f. tempesta

servus, -i: m. esclau

templum,-i: n. temple

Troianus, -i: troià

tyrannus,-i: m. troià

ventus,-i: m. vent

vir,-viri: m. home

 

VERBS

 

admoneo, -es, -ere, admonui, admonitum: 2a tr. advertir

deambulo: 1a reg. intrs. passejar

exploro: 1a reg. tr. observar, explorar

fugio, -is, -ere, fugi, (fugitum) 3a intr. fugir

fugo: 1a reg. tr. fer fugir, foragitar

moveo, -es, -ere, movi, motum: 2a tr. moure, traslladar

signo: 1a reg. tr. marcar, assenyalar

supero: 1a reg. tr. vèncier, superar 

vito: 1a reg. tr. evitar

 

 

 

 

Terminus, i: m. límit

 

 

Unitat 3

 

Resum esquemàtic de la història de Roma

 

I. 509 a 272 aCX

s. V: Lluites per la supervivència. És un segle de constastns enfrontaments amb els pobles veïns, encoratjats davant dels problemes interns qu epatia l'Urbs (expulsió dels reis, enfrontaments civils entre patricis i plebeus...). al final Roma es consolida con a la ciutat hegemònica i més poderosa del Laci.

 

-753-509 Monarquia -31 República +476 Imperi

 

Monarquia 753 a 509 aC

 

Són dos sebles i mig envoltats de llegendes. Podem resumir la història d'aquesta època dient que es tracata dels orígens d'un llogarret que aconsegueix sboreviure i acaba per convertir-se en la població més forma de la regió del Laci.

Els veïns (sabins, etrusc, volscos, eqües...), pobles tan primitius i bel.licosos com els romans, no aconsegueixen dominar-los; és l'època dels 7 reis a la ciutat dels 7 turons. 

El fet cert és que, durant aquests dos segles i mig, Roma esdevé la ciutat més important de la regió. 

 

 

 

 

Analitzeu morfològicament i sintàctica, i traduïu, les frases següents:

 

Dea Troianos admonebit.

Aeneas Graecos non timebat sed filium amabat. 

Graeci Troianos superant et Troiam delent. 

Graeci Aeneam et Iulum fugant. Troiae viri ventos vitabunt.

Graeci nunquam Romanos superabunt. 

Pecuniam semper habebimus sed inimicis nunquam pecuniam dabimus.

Aeneas Graecos non timebat et filium Iulum semper amabit. 

Agricola, ibi templum nunquam adeficabis.

Pueri, gladios habetis, sed sapienttiam non habebitis. 

Vergilius oppidi incolis fabulam ita narrabat. 

Graeci Troiam obsident. 

Troiani et Graeci Troia diu pugnabunt.

Graeci gladiis Troiae incolas necabunt. 

 

Traduïu

 

Graeci Troiam delent atque incolas necant. Aeneas oppidum deffendebat sed dea Venus Aeneam familia et amicis fugere Troia monet. Castra movent et pelago navigant. Ita in (a) Italiam veniunt. Aeneas in Latio Turnum vincit et oppidum Lavinium condit. 

 

CULTURA

 

L'astúcia de Tul.lus Hostili

 

Tul.lus Hostili era un rei molt bel.licós; pensava que els pobles es tornen febles i es corrompen amb la pau, i per això buscava pretextos per barallar-se amb els veïns a fi de no tenir inactius els romans. 

Va ocórrer que els albans, un any es van ficar en terres romanes i les van saquejar; els romans van respondre tot fent el mateix amb les d'Alba. Cluïli, rei d'Alba, va enviar missatges a Roma i Tul.lus també en va enviar a Alba, per tal de reclamar danys i perjudicis. 

Però, com que Tul.lus volia fer la guerra i donar-ne la culpa als albans, va manar als seus ambaixadors que en arribar reclamessin tot seguit tot el que volien. Bé ho sabia ell, que d'aquesta manera Cluïli es molestaria i no els concediria res. Ell, en canvi, va rebre amablement els missatgers d'Alba, els va convidar a sopar, els va oferir allotjament i els va tractar molt bé. 

Mentrestant li van comunicar que els seus ambaixadors, en rebre una negativa rotunda, havien declarat la guerra als albans. Llavors va cridar els delegats de Cluïli, els va preguntar el missatge que portaven i, quan li van exposar el motiu de la seva visita, els va contestar: "Digueu al vostre rei que jo poso per testimonis els déus que ell ha estat el primer a rebutjar els ambaixadors de males maneres i que ha provocat, així, la guerra. Ell serà el responsable de totes les desgràcies que se'n derivin".

D'aquesta manera va tenir la guerra que volia, i en va poder donar la culpa als albans. 

 

 

Rheae Silviae filius Roman oppidum condet.

Romanus Romae muros muniebat. 

Deorum oraculum ostendebam. 

Dominus reginae oppidum ostendit. 

Poeta fabulas docere sciet. 

Aeneas cum nautis ad Italiam navigabat. 

In agro cum servo reginae sto. 

In agrum reginae librum portabo.

Ex oppido libreos in silvas portabam.

Dominus servis paremia dare constituet. 

 

Poseu en llatí les oracions següents.

 

Ròmul liberarà Alba del tirà dels albans i edificarà una ciutat en el Laci. 

Assenyalarà també a terra amb l'arada les muralles de Roma. 

Després matarà Rem amb l'espasa. 

Els habitants de Roma celebraran amb alegria la victòria de Ròmul en els temples del Laci.

Vosaltres navegareu des de Grècia i restareu a Roma. 

Nosaltres navegarem des de Roma i restarem a Atenes. 

 

Poseu en llatí les següents oracions:

 

Els fills d'Enees governen la ciutat. 

Decideixo ara fortificar Roma. 

Hauré d'escoltar allí els déus.

Tit Livi escrivia un llibre sobre l'inici de Roma.

Tu, Enees, sabràs fer la guerra. 

La lloba alimentava els fills de Rea Sílvia. 

L'oracle mostra el consell dels déus als homes. 

Demà trobaràs les armes d'Enees.

Encara no sabíem el senyal del combat. 

Avui vencereu el perill de la guerra. 

 

Traduïu:

 Iulus Albam Longam condit. Amulius tyrannus fratrem (el seu germà) et Rheam Silviam patia expellit. Sed Rhea Silvia duos filios habebit, Romulum Remumque. Pueri cum lupa et postea cum Faustulo vivunt. Romulus et Remus Amulium necant et Romam condunt. Postea Remum Romulus necat et solus regnat in Roma. Tullus Hostilius Albam delet. 

Tarquinius Priscius Forum et Cloacam Maximam facit et templa aedficabit.